Someone, somewhere is paying the price

Algú, a algun lloc, n'està pagant el preu

Quan compres moda ràpida, algú, a algun lloc, n'està pagant el preu real perquè viu una precarietat laboral. Moltes vegades, la indústria de la moda no es preocupa per com es tracten a les persones que la fan possible i s'oblida del tracte just i ètic dels seus treballadors. Llavors, no és possible tenir en compte la sostenibilitat que promet.

Qualsevol peça de roba (i no només la moda) hauria de reflectir l'esforç de les mans que l'ha creat. La justícia laboral també és una justícia climàtica que ens afecta a tots.

Les grans marques exigeixen una producció ràpida ia baix cost, cosa que genera més pressió sobre els treballadors. La producció s'externalitza a països amb poca regulació laboral i moltes marques no publiquen informació transparent sobre les seves fàbriques o proveïdors.

Injustícia laboral i condicions laborals a la indústria de la moda:

1. Salaris molt baixos

  • Molts treballadors reben sous molt per sota un salari digne.
  • Per exemple, a països com Bangla Desh, Índia, Vietnam o Cambodja, els treballadors poden guanyar menys de 100 € al mes.
  • Els salaris no cobreixen necessitats bàsiques com ara alimentació, habitatge o educació.

2. Jornades laborals excessives

  • Jornades de 10 a 16 hores diàries, sovint 6 o 7 dies a la setmana.
  • Pressió constant per complir terminis de producció molt ajustats.
  • Amb poques pauses i sense descans adequats.

3. Condicions de treball insegures

  • Manca de mesures de seguretat, ventilació o sortides d'emergència.
  • Un exemple tràgic és el col·lapse del Rana Plaza (Bangladès, 2013), on van morir més de 1.100 treballadors.
  • Molts manipulen productes químics tòxics sense protecció adequada.

4. Manca de drets laborals

  • A moltes fàbriques no es permet la sindicalització.
  • Els treballadors poden ser acomiadats per protestar o demanar millores.
  • Les grans marques subcontracten la producció a tallers, sense assumir cap responsabilitat directa sobre les condicions laborals.

5. Explotació de dones i menors

  • La majoria de treballadors tèxtils són dones joves, sovint exposades a explotació i risc d'abusos.
  • Encara hi ha casos de treball infantil, especialment en les etapes inicials de la cadena (com el cultiu del cotó o el filat).

Iniciatives per combatre aquesta injustícia:

  • Campanyes com Fashion Revolution promouen la transparència i la responsabilitat social de les empreses.
  • Organitzacions com Clean Clothes Campaign o Labour Behind the Label defensen els drets dels treballadors del sector tèxtil.
  • Creix el moviment cap al consum responsable: moda sostenible, segona mà, suport a marques ètiques i locals.

Documentals:

  • The True Cost (2015)
  • Sweatshop: Deadly Fashion (sèrie noruega)

Llibres:

  • To Die For: Is Fashion Wearing Out the World? – Lucy Siegle
  • Fashionopolis – Dana Thomas
  • La moda justa – Marta D. Riezu
Torna al blog

Deixa un comentari